Ens el cruspirem després d'apallissar-lo i espantar-lo

"A las doce y cuarto de la mañana plantamos. El señor Ramón dice que siempre hay que pescar lo necesario para comer, y no pescar por el mero hecho de hacerlo, porque si no, es pan para hoy, y hambre para mañana. ¡Qué razón tiene! [...]

Mientras remaba él, a mí me quedó algo en la cabeza que me andaba a dar vueltas y eso, era el milagro de San Antonio con «La Milanesa». ¿Qué historia era esa, que yo desconocía? Así que, en un momento dado, se lo pregunté y el señor Ramón se echó a reír, diciendo: «Tú que todo lo quieres saber, ¡ya me parecía raro, que no me lo preguntases!» Yo me disculpé con lo de la pesca pero me dijo que ya estábamos llegando y que había que mallar al pulpo en las piedras. Quedamos que mañana nos encontraríamos por Bouzas y me lo contaría. 
Hoy he aprendido el significado de una palabra: «mallar», que viene de mallada, paliza, y más significativo es «llevar las del pulpo». ¡Qué paliza le dió el señor Ramón al pobre del pulpo! ¡Si hasta le dio con la pala del remo! Yo ya sabía que a los pulpos hay que mallarlos..., golpearlos contra las rocas, dicen que para romperle el nervio o no sé qué, para que no esté tan duro al cocer... ¡Pero mi amigo, se pasó con el pobre pulpo! Mira: le metió la mano por dentro de la cabeza, y cómo si fuese un látigo, lo golpeaba una y otra vez contra la piedra. A mí me dio pena el pobre pulpo, porque aun estaba vivo y yo, con mis fantasías a veces tontas, pensaba que si el pulpo tuviese la capacidad de pensar, seguro que diría: «¿Qué habré hecho yo, para merecer este castigo tan despiadado?»

El señor Ramón quedó agotado por el pulpo aun se retorcía. «Ya está», dijo, y añadió «Ella ya lo sabrá, pero recuérdale a tu madre que antes de echarlo a cocer, lo asuste tres veces para que cueza mejor».

Institntivamente yo ya me imaginé a mi madre con una sábana por la cabeza haciendo el fantasma, asustando al pulpo con un «¡Uh! ¡Uh...! ¡Uh...!» ¡Como si no tuviese bastante el pobre pulpo, que por encima, eso! Después me explicó el señor Ramón que «asustar al pulpo» es meterlo y sacarlo tres veces del agua hirviendo y después ya, dejarlo cocer. A veces pienso que los adultos son crueles con los animales. Espero que para entonces el pulpo ya esté completamente muerto si no... Es que ya estoy sintiendo remordimientos por haber capturado al pobre animal que tan feliz andaba por el fondo del mar. Espero no tener esos perjuicios al tenerlo a la mesa porque la verdad sea dicha, el pulpo «a feira» me encanta. O a la «gallega». Muchos dicen que es igual pero no, Darío no. A la «feira», según mi abuela, que es una cocinera de rechupete, me contó que el pulpo se cuece sin sal y a fuego lento. Luego se deja reposar un poco en el agua, se saca y se deja enfriar unos diez minutos mientras en la misma agua se le echa el sal y las patatas cortadas en cachelos a cocer, que al final, quedarán rojitas y con sabor a pulpo. A continuación, se pica el pulpo en rodajas sobre los platos, que si son de madera mucho mejor, se les echa la sal por encima, el aceite de oliva, pimentón picante o dulce para los niños, y a comer. ¡Ojo! Según mi padre, dice que el pulpo «a feira», si se come solo, en plan ración, hay que comerlo con un palillo de madera; que si no, no es lo mismo. Nada de tenedores. Para mí, que son manías de los marineros. Sin embargo el pulpo a la «gallega», se suele hacer con pulpos más pequeños..., se cuecen enteros con patatas y aquí, sí se le echa la sal necesaria. Luego se hace un rustrido de cebolla con pimentón y ya en el plato se le echa por encima. Otros prefieren una ajada, que es cambiar la cebolla por ajo. Para gustos, hay colores. Tú me comprendes ¿verdad Darío? Claro que sí."

Amable Pillado (2015). El diario de Pitiño (pàg. 79-80). Barcelona: Megustaescribir.

Megustaescribir és una xarxa social literària que et permet autopublicar-te. No hi tinc res en contra, si algú vol publicar el que escriu i els canals oficials per fer-ho són molt inaccessibles, és una manera de fer realitat aquest somni. Però crec que hauria de ser obligatori com a part del procés passar per una revisió lingüística perquè, renoi, en aquest petit fragment, quantes errades que hi havia! 

Malgrat que sigui una citació, no me n'he pogut estar i he corregit unes quantes coses, les que he considerat necessàries per poder llegir el text amb una mica de fluïdesa. Entre tantes comes mal posades, m'era impossible seguir-ne el fil. És curiós que n'hi havia on no n'hi havia d'haver i, en canvi, faltaven on sí que eren necessàries. No he volgut excedir-me, així que encara han quedat força coses per corregir. Mare meva, que poc valorada que està la feina dels correctors!

Pulpo á feira

Ingredients (6-8 p.)

1 pop de 2,5-3 kg
6-8 patates
Pebre vermell dolç
Oli d'oliva verge extra
Sal Maldon

Si comprem el pop fresc com vaig fer jo, l'hem de congelar, i així ens evitem haver de donar-li una pallissa al pobre pop com fa el senyor Ramón. Ha d'estar congelat almenys tres dies, així que no és un menjar que es pugui improvisar. Ho hem de tenir ben planificat.

Transcorregut aquests dies, deixem que es descongeli i el rentem bé (en el meu cas, ja ho va fer el peixater i no ha calgut).

Ara és el moment d'espantar el pop. Posem aigua en una olla de pressió i la portem a ebullició. Quan l'aigua bulli, hi posem el pop, deixem que estigui un moment en l'aigua bullent i el traiem i el deixem en un bol. Quan l'aigua torni a bullir, el tornem a posar a dins i repetim l'operació de deixar-lo un moment i treure'l. Quan torni a bullir l'aigua, el tornarem a posar i ja el deixarem a dins. Amb aquest ritual evitem que el pop es peli.

Tapem l'olla i, quan pugi la vàlvula, el deixem coure entre deu i dotze minuts. El temps és aproximat perquè depèn de la mida del pop i de l'olla. Apartem l'olla del foc, deixem que surti tot el vapor i l'obrim. Per assegurar-nos del punt de cocció, punxem amb una forquilla a la base d'un dels tentacles, allà on s'ajunta amb el cap. Si la forquilla entra bé, vol dir que el pop és al punt.

El traiem de l'olla i el deixem damunt de la taula de tallar. Amb unes tisores tallem els tentacles per separar-los del cap i els deixem a punt de fer a rodanxes.

Mentre el pop es coïa, hem aprofitat per pelar, rentar i tallar les patates a rodanxes gruixudes, el que en diuen cachelos. Abans de tallar les potes, courem les patates en la mateixa aigua on s'ha cuit el pop. Aquesta aigua no té sal i ara, si volguéssim, en podríem afegir per a les patates. Jo no ho he fet, perquè prefereixo amanir-les després amb sal Maldon, però hi ha gent que necessita que tinguin més sal. Aboquem les patates en aquesta aigua, tapem l'olla i, quan la vàlvula estigui amunt, les deixem coure entre tres i cinc minuts. Traiem el vapor, destapem l'olla i colem les patates.

Mentre es feien les patates, hem tallat el pop a rodanxes amb un ganivet. El cap el deixem per a un altre plat (es pot servir tallat a quadradets i amanit amb all i julivert o es pot fer servir per farcir panades o per fer croquetes juntament amb la punta dels tentacles, que no tenen tanta vista). 

En una plàtera, disposem les patates i al costat el pop a rodanxes. Ho amanim tot amb pebre vermell dolç amb l'ajuda d'un colador, sal Maldon i oli d'oliva verge extra. Ho servim una mica calent. Senzill i deliciós.

Fem bullir l'aigua

Hi afegim el pop una estoneta

El traiem i deixem que l'aigua torni a bullir

Repetim l'operació tres vegades i a la tercera tapem l'olla i el coem

En la mateixa aigua, coem les patates tallades en cachelos
 
Tallem els tentacles a rodanxes i ho posem tot en una plàtera

Ho amanim amb pebre vermell dolç, sal Maldon i oli d'oliva verge extra

Comentaris

  1. No cal que et digui que comprenc perfectament el teu comentari en referència a les correccions i les faltes, i en aquest món nostre.
    Quina feinada preparar el pop, noia, i quina paciència, però val la pena. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De sufrir y de sufrir, oi? Gràcies pel comentari. Sí que val molt la pena, perquè és boníssim acabat de fer, tot i que, quan el compres envasat al buit, també és prou digne, crec. Una abraçada i bon cap de setmana!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars