Enyorem els cigrons encara que mengem llagosta

"Quan arribàrem a la riba, Albert inicià l'evocació del dinar amb aquell entusiasme raonat, que de vegades posen, en aquestes elucubracions, les persones permeables a la vida de França. 

–Farem un dinar –em digué– massa sumari, massa directe, però d'una manera o altra hem de començar. Una cosa així com mig quilo de llagosta per barba, a la brasa, amb una vinagreta, precedida per unes tartines de foie-gras, de fetge d'oca d'Estrasburg... La procedència és inqüestionable autèntica. Vi, blanc de blanc... després he portat un cistellet de cireres de Ceret, que tenen molta fama, sobretot quan són primerenques. Què et sembla? És un dinar sense complicacions culinàries, massa senzill, però que potser dóna massa la cara... 

–No, no... En aquest país, les coses directes són de primera qualitat. És la manera de cuinar-les el que sol ser discutible. L'important consisteix en el fet que la cuina no les malmeti ni destrueixi amb pretensions absurdes i excessives. No crec que aquest dinar ens faci cap mal. Què vols més? 

Martinet, que ens havia vist venir, havia portat la xalana fins a la platja del Poal. Ens embarcàrem i amb dues palades arribàrem al «Mestral». Martinet havia parat la taula en coberta i ens hi acostàrem. A la badia, el mar era immòbil: calma blanca. La campana de l'església tocà dotze hores una mica esquerdades. Era l'hora de dinar i no es veia ningú –o molt poca gent– que passés. [...] 

El dinar transcorregué en una agradable placidesa. En els últims moments de l'absorció de les extremitats de la llagosta, Martinet em preguntà d'una manera impensada: 

–Senyor Pla, no li podria demanar un consell? 

–Digueu, Martinet. Hi farem el que podrem... 

–No li agradaria de menjar cigrons? 

–Ara hem menjat aquesta llagosta. ¿Que potser no us agrada? 

–No gaire. M'agradaria més menjar cigrons. 

–¿I per quin dimoni de raó sortiu ara amb els cigrons? Els cigrons no es mengen pas ara. Són una cosa de l'hivern... 

–És igual... Em comprendrà de seguida. Jo sóc d'aquest país. Vaig desertar molt jove. He viscut molts anys a Portvendres. Quan torno en aquest país m'agafa una espècie de desfici dels cigrons. A França, no n'he poguts menjar mai. És de les coses que recordo més de quan era petit. De vegades, sense saber com ni per què, penso: ara menjaries un plat de cigrons. La meva mare els cuinava molt bé. Es fonien a la boca. Eren una delícia. M'han deixat un record extraordinari. I jo dic: ara que som aquí, ¿no podrem menjar mai cigrons? 

–Tot el que dieu és claríssim i comprensible. Però no em sembla pas gaire fàcil de menjar cigrons en aquest temps. A l'hivern, ho seria més... 

–No em dóna pas gaires bones notícies. 

–Molt serà si a Barcelona no en trobem –digué Albert–. A mi també m'agradaria de menjar-ne. 

–Així, Martinet, una de les coses que us han portat a enyorar-vos són els cigrons que menjàveu de petit. 

–Ja ho pot ben dir. Els cigrons i l'arròs de peix amb sofregit." 

Josep Pla (1969). "Navegació d'estiu". A: Aigua de mar (vol. 2 Obra completa). Barcelona: Destino (pàg. 475-478).

A mi, com a en Martinet, de vegades m'agafen unes ganes irrefrenables de menjar de cigrons. D'aquells tan bons que preparen a les conques, amanits amb ceba i tomàquet i un bon raig d'oli d'oliva, o saltats a la paella amb unes quantes bledes. Però, a banda de comprar-los, també m'agafen ganes de coure'ls i això potser ja no és tan habitual. Sobretot a l'estiu. Potser és que amb la tornada a la feina i la represa de l'activitat ja em vaig oblidant de les vacances i començo a pensar en l'hivern, el fred i les menges de cullera. En tot cas, amb aquests cigrons no ens allunyem del mar.

Cigrons amb calamars

Ingredients

400 g de cigrons crus (quan es couen, doblen el pes, així que serien 800 g de cigrons cuits)
1 fulla de llorer
2 claus d'espècie
4 calamars
1 ceba de Figueres
3 tomàquets
2 grans d'all
1 l de fumet de peix
Sal, pebre, oli d'oliva extra verge

Per coure els cigrons, els deixem la nit abans en remull. L'endemà els rentem i els coem a l'olla de pressió amb el llorer i el clau durant trenta minuts. Els reservem.

Pelem i piquem la ceba, l'all i tomàquet. Netegem els calamars i els tallem a rodanxes. En una cassola tirem un bon raig d'oli d'oliva i fem un sofregit amb les verdures. Quan estigui ben caramel·litzat, hi afegim els calamars i deixem que es cogui tot junt cinc minuts.

Hi afegim els cigrons i els cobrim amb el fumet de peix. Quan arrenqui el bull, abaixem el foc i deixem que es cogui fins que el fumet s'evapori. Rectifiquem de sal i pebre.