Mosaic de verdures per dir t'estimo

"A Neauphle, sovint cuinava a primera hora de la tarda. Quan la gent no hi era, perquè treballaven o havien anat a passejar pels estanys d'Hollande, o dormien a les habitacions. Aleshores jo tenia tota la planta baixa de casa i el jardí. 

En aquests moments és quan veia clarament que els estimava i que volia que estiguessin bé. Recordo molt bé la classe de silenci que hi havia quan se n'havien anat. Entrar en aquest silenci era com entrar al mar. Era un plaer i, alhora, un estat molt precís d'abandonament a un pensament en construcció, era una manera de pensar o potser de no pensar –no és gaire diferent– i, ja, d'escriure. A poc a poc, amb cura, per fer-ho durar, cuinava per a aquestes persones absents, aquelles tardes. Feia una sopa perquè la trobessin feta si venien amb molta gana. Si no hi havia cap sopa a punt, no hi havia res de res. Si no tenia res a punt, és que no hi havia res, és que no hi havia ningú. Sovint hi havia menjar, comprat al matí, i aleshores només calia rentar la verdura, posar la sopa al foc i escriure. 

Res més." 

Marguerite Duras (2015). La cuina de Marguerite (trad. d'Anna Casassas). Barcelona: Sd-edicions (pàg. 46).

Sense paraules. No es pot descriure millor la sensació de plaer i alhora d'abandonament quan trobes els silencis de la soledat, per cuinar, per llegir, per escriure o per pensar. I el plaer de cuinar per la gent que estimes.

No puc afegir-hi res més. L'any passat per Sant Jordi em van regalar aquest llibre, absolutament deliciós, que combina receptes que Marguerite Duras cuinava sovint i recollia en el seu quadern vermell amb pensaments seus sobre cuinar i sobre la vida, i fotos dels manuscrits i d'algunes estances de la seva casa de camp a Neauphle-le-Château. L'he llegit i fullejat un munt de vegades i no me'n cansaria mai. El plaer de les coses ben fetes i molt cuidades.

Verdures a la planxa

Ingredients (4 p.)

1 albergínia grossa
1 carbassó gros
1 pebrot vermell gros
Sal, pebre, oli d'oliva

Es renten les verdures. Es talla l'albergínia i el carbassó per la meitat i es fan talls de dalt a baix de cada meitat no gaire gruixuts. Es treuen les llavors del pebrot, el talla per la meitat i es fan tires.

Es posa oli en una planxa i es deixa escalfar. Es posa sal i pebre a les verdures i es van coent a la planxa per les dues bandes. S'hi afegeix oli a mesura que en necessitin.

És un plat senzill, bo i vistós, i, si les verdures s'han tallat més o menys fines i la planxa és grossa, tampoc no es triga tant a fer-lo.

És un dels plats preferits de la Irene, la meva filla, i recordo molt bé el primer dia que el va veure i em va dir que era tan bonic que el volia tastar. Doncs d'això volia parlar, de l'amor i de la poesia dels plaers quotidians. Res més.