Gambes amb caviar en companyia d'en Barbablava

"Va fer un glop de Dom Pérignon 1976 amb aire meditatiu i va continuar. 

–Tan jove i ja de tornada de tot. [...] 

La Saturnine va fer una ganyota de dolor i va declarar: 

–Si no estiguéssim prenent el millor xampany del món, la seva mala fe em faria marxar ara mateix. [...] 

Va tornar a omplir la copa de la noia, que la va agafar immediatament. 

–És de vellut, aquest xampany. Vellut daurat. Increïble –va dir ella.
[...] 

L'endemà, en tornar de l'École du Louvre, la Saturnine es va trobar una capsa sobre el llit. A dins hi havia una faldilla llarga de vellut daurat i una nota: «En record del xampany d'ahir a la nit. Espero que sigui de la seva talla». Signat: don Elemirio Nibal y Mílcar.

Per un segon, la Saturnine es va preguntar si ho podia acceptar. Va arraconar aquell pensament inhumà: aquell teixit sumptuós li provocava un desig tan intens que hauria plorat si no l'hagués satisfet. Es va despullar. 

A l'armari, va triar una brusa negra i se la va posar, i després va vestir-se amb la faldilla aguantant-se la respiració: se li ajustava tan bé a la cintura que tenia la impressió que es tractava d'una abraçada amorosa. Va completar el conjunt amb uns botins negres de talons alts. 

El mirall de peu li va tornar una imatge corprenedora.
–Mai a la vida havia portat una roba tan elegant –va pensar. 

Es va estar una estona inacabable mirant-se al mirall i sobretot acariciant el vellut: la feia estremir de plaer. L'or de la faldilla s'irisava al seu voltant. 

Quan en Mélaine la va cridar per anar a sopar, la Saturnine va córrer a trobar-se amb l'espanyol. Ell se la va mirar com si fos una aparició. 

–Està perfecta! –es va exclamar. 

–M'ha endevinat les mides. Es nota que és un faldiller. 

–Si sabés fins a quin punt no m'escau, aquesta paraula. 

–Que jo sàpiga, ha tingut vuit dones. No és poca cosa. 

–Què entén vostè per «tenir una dona»?

–Ens estem desviant del tema. On l'ha trobat, aquesta faldilla tan sensacional? 

–L'he confeccionada amb les meves mans. 

La Saturnine es va quedar paralitzada d'incredulitat. 

–La costura és una de les meves passions. Quan em vaig retirar del món, tot just m'acabava de comprar una màquina de cosir. La roba d'avui dia em desespera per la seva vulgaritat. Em dirà que la que porto és normal i corrent. Fa vint anys, era impossible de trobar, aquesta normalitat. Aquests pantalons representen tres hores de feina. Ahir al matí vaig enviar l'Hilarion a buscar el vellut daurat més bonic. Cinc hores més tard, en Mélaine col·locava la meva obra sobre el seu llit. Podríem batejar-la com «la faldilla xampany».

–La faldilla Dom Pérignon, si m'ho permet. 

–No em quedava energia per posar-me a cuinar, després de cinc hores de cosir. En Mélaine ens ha dut requisits de Petrossian: caviar, blinis, nata agra i vodka. S'enfadarà amb mi, si aquesta nit prescindim del xampany? 

–Deu fer broma. Sempre havia somiat poder fer un sopar de caviar i vodka. 

–A més a més, el paper del xampany ja el fa la seva faldilla. He observat que no utilitza la nevera que vaig posar a la seva disposició. Així doncs, hi he dipositat una part del nostre estoc. 

La va obrir per mostrar-ne el contingut a la Saturnine: la claror de l'electrodomèstic va revelar la presència d'una important població d'ampolles de les millors marques. 

–Una nevera plena de xampany! –va exclamar ella.

–Agafi'n sempre que vulgui. Un consell –va afegir–. No esperi a haver-se empassat el caviar per beure's el vodka. L'ideal és fer esclatar la fresa entre les dents mentre la barreges amb l'alcohol glaçat. 

La Saturnine es va aplicar amb delit a seguir el protocol. 

–Te raó, és infinitament millor. Acabarem amb una mona de campionat, així. 

–La molt santa Rússia ens hi obliga –va subratllar don Elemirio. 

La Saturnine es va concentrar en el seu plaer. No hi ha res més excitant que un àpat així. Al cap de mitja hora, se sentia presa d'una eufòria extraordinària."

Amélie Nothomb (2014). Barbablava (trad. Ferran Ràfols Gesa). Barcelona: Anagrama (pàg. 62, 64-68)

Uf, acabem un dels mesos més estressants de l'any i pensava que no arribava al repte de Cooking the Chef. Volia participar-hi de totes totes perquè el xef és Nobu Matsuhisa i em cridava molt l'atenció la seva cuina de base japonesa. He demanat receptes al grup (moltes gràcies, Verónica Cervera!), n'he consultat per Internet, he buscat infructuosament els seus llibres (per Nobu hoy, que està exhaurit, em demanaven 300 €) i finalment vaig trobar la recepta en un llibre en italià, Nobu. Tutte le ricette. La recepta en el llibre es diu Gamberi Matsuhisa i em va agradar l'aparent senzillesa del plat i el contrast de sabors.

Remarco aparent perquè és el primer cop que em trobo havent de repetir un plat perquè el resultat del primer no m'agrada (de gust, sí, però d'aspecte..., no tenia res a veure amb el de Nobu; he de reconèixer que els japonesos són uns artistes i que és molt i molt difícil copiar l'art).

He hagut de canviar alguns ingredients que no he trobat, però crec que no es traeix l'esperit del plat, que Nobu Matsuhisa defineix així: "Il NATURALE GUSTO DOLCE del gambero LEGGERMENTE GRIGLIATO e integrato dal GUSTO SALATO del caviale, dall'aroma AGRUMATO di yuzu e sisho e dall'ingrediente SEGRETO: la salsa cremosa piccante" (traducció: 'el NATURAL GUST SUAU de la gamba feta LLEUGERAMENT A LA PLANXA i complementat pel GUST SALAT del caviar,  per l'aroma CÍTRICA del yuzu i el sisho i per l'ingredient SECRET: la salsa cremosa picant').

Mmmm, se'm fa la boca aigual només de recordar-ho! I ara sí, passem a la recepta.

Gambes Matsuhisa o gambes amb caviar

Ingredients

4 gambes kuruma fresques de 30 g cadascuna (no sé com són les gambes kuruma; jo he fet servir gamba llagostinera de la més grossa)

Oli per fregir

1 cullerada de mantega clarificada

1 bolet xiitake, sense el peu, tallat en 4 trossos en sentit longitudinal

2 fulles de shiso, tallades per la meitat en sentit longitudinal (el shiso és una herba aromàtica que pot ser verda o vermella; suposadament la verda té un gust que recorda entre l’anís i la menta, i la vermel la recorda el comí; en la recepta sembla que fa servir la verda, però jo no en vaig trobar i hi vaig posar julivert perquè tenia por que la menta o l'alfàbrega amaguessin massa la resta degustos; tot apunta que en català aquesta herba es diu peril·la, però jo no hi posaria la mà al foc)

Una mica de salsa cremosa picant (és una maionesa picant; jo aquí he innovat i he fet una maionesa de wasabi)

4 culleradetes de caviar ossetra (un tipus de caviar caríssim, com el beluga; óbviament el meu no era ossetra)

2 culleradetes de suc de yuzu (el yuzu és una fruita cítrica, un entremig de la mandarina agra i la llimona; el venen líquid i en forma de pasta; jo la veritat és que no n'he posat)

1 sudachi tallat per la meitat per decorar (el sudachi és una fruita cítrica de color verd, té un sabor semblant al de les llimones i les llimes; jo hi he posat llima i crec que no hi anava malament, al capdavall, Matsuhisa és famós per fusionar la cuina japonesa i la peruana, no?)

Primer preparem les gambes: en traiem el cap, les pelem deixant un trosset de la cua i en traiem l’intestí. Les esbandim ràpidament en aigua freda i les reservem. Fregim els caps en oli abundant i els reservem.

Fem una incisió del centre de la gamba fins a la cua i fer una incisió poc profunda damunt de tota la polpa. Aquesta tècnica, que es diu ha-uchi, evita que la gamba es caragoli durant la cocció.

En una paella, escalfem la mantega clarificada a foc mitjà i saltem el bolet fins que estigui suau.

Preescalfem una graella o una placa. Col·loquem un bolet i mitja fulla de shiso en el lloc de la incisió de cada gamba i al final una punteta de salsa cremosa picant (en el meu cas, julivert i maionesa de wasabi). Coem la gamba a la graella un minut, fins que la superfície estigui lleugerament opaca (només d'una banda).

Emplatem les gambes, hi posem al damunt una culleradeta de caviar i mitja culleradeta de suc de yuzu (jo ho he obviat, qui sigui molt fan de l'aroma cítrica hi pot posar també una gota de suc de llima). Ho servim juntament amb els caps fregits que teníem reservats i finalment ho adornem amb les dues meitats del sudachi.

Està pensat per poder-ho menjar amb els dits. Jo ho acompanyaria amb una copa de cava brut nature o, per què no, amb permís d'en Barbablava, una copa de Dom Pérignon 1976.