Uns nyoquis per a Tom Ripley abans del desenllaç

"Ed i Tom es van mirar i van somriure amb satisfacció, amb els llavis tancats. 

–T'has de mostrar una mica més viu aquesta tarda. Derwatt era una mica més... enèrgic. D'una energia nerviosa. 

–Tinc les meves raons –va fer Tom. Va ajuntar els dits i mirà fixament enllà, com Sherlock Holmes quan reflexionava, un gest inconscient, potser, perquè havia estat pensant en alguna història de Sherlock Holmes que li recordava aquella situació. Tom confiava que la seva disfressa no es descobrís tan aviat. En tot cas, era millor que les que feia servir Sir Arthur: un noble que oblidava treure's l'anell de diamants o alguna altra cosa per l'estil. 

–Quines raons tens? –va preguntar-li Jeff. 

Tom es posà dret d'un bot. 

–Ja te les diré més tard. Ara m'aniria bé un whisky escocès. 

Van dinar al Norughe, un restaurant italià d'Edgware Road. Tom tenia gana, i el restaurant era exactament del seu gust: tranquil, agradable a la vista, i la pasta era excel·lent. Va prendre gnocchi amb una salsa de formatge deliciosa, i van beure dues ampolles de Verdicchio. La taula del costat estava ocupada per personalitats del Royal Ballet, que van reconèixer clarament Derwatt, i Tom els va reconèixer a ells, però, seguint el costum anglès, només es van intercanviar unes mirades més aviat curtes. 

–M'estimo més arribar a la galeria tot sol, i per la porta del davant, aquesta tarda –va fer Tom. 

Tots van demanar cigars i van prendre cognac. Tom se sentia en forma, preparat per a qualsevol cosa, fins i tot per a la senyora Murchison. [...] 

«Aquesta tarda serà un èxit o bé un fracàs», va pensar Tom. Seria, havia de ser, un èxit. Tom es posà a pensar què podia passar si aquella tarda resultava un fracàs, i es va aturar mentalment quan va arribar a Heloïse i la seva família. Seria la fi de tot, la fi de Belle Ombre. De l'amabilitat servicial de la senyora Annette. En una paraula, aniria a la presó, perquè seria més que evident que ell havia eliminat Murchison. De cap manera, això d'anar a la presó. [...]
Va entrar tranquil·lament a la Buckmaster Gallery, on tots els quadres, llevat dels que hi havia prestats, els havien guarnit amb una petita estrella vermella. Leonard li va somriure, i va fer un gest amb el cap que era gairebé una reverència. Hi havia cinc persones més a la sala, una parella jove –la noia caminava descalça per la moqueta de color beix–, un senyor gran i dos homes. Quan Tom es va encaminar a la porta vermella de darrera la galeria, va notar com tots els ulls es giraven i el seguien –fins que el van perdre de vista. 

Jeff va obrir la porta. 

–Hola, Derwatt. Passa. Et presento la senyora Murchison... Phillip Derwatt." 

Patricia Highsmith (1995). Ripley enterrat (ed. especial per a l'Avui). Barcelona: Edicions 62 (pàg. 312-314)

No em puc creure que encara no hagués portat a Can Tastets la Patricia Highsmith, autora per la qual tinc una gran admiració des que era adolescent. El personatge de Tom Ripley és tan gran que va poder protagonitzar cinc novel·les i continuar creixent. Sociòpata, intel·ligent, camaleònic i amoral, així és com defineixen sovint Tom Ripley. Però aquest estafador i assassí té carisma i desperta empatia en el lector. Recordo haver patit realment perquè no l'enxampessin quan vaig llegir El talent de Ms. Ripley, que en aquella època es va traduir per A pleno sol. I mentre jo pateixo i pateixo perquè no l'enxampin, ell té la barra d'assaborir uns gnocchi en un restaurant del centre de Londres fent-se passar per pintor mort que tothom (especialment la policia) està buscant. Bravo!

La recepta de nyoquis a la sorrentina és del xef Gennaro Contaldo, per a mi el gran descobriment del repte Cooking the Chef de l'any passat. Per a aquest repte, jo vaig fer una parmigiana deliciosa (en podeu veure la recepta a Una 'parmigiana' com a elixir de la felicitat), però de la resta de receptes n'hi va haver unes quantes que em vaig reservar i una d'aquestes van ser els nyoquis a la sorrentina de la Concha, de Jugando con la cocina.

Nyoquis a la sorrentina

Ingredients

Per als nyoquis

1 kg de patates farinoses de la mateixa mida
Sal i pebre negre acaba de moldre
1 ou
300 g de farina
Farina d'arròs per treballar la massa (cobertura)

Per a la salsa

5 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 gra d'all
700 g de tomàquets en conserva trossejats
1 grapat d'alfàbrega fresca tallada a trossos i unes quantes fulles senceres per decorar
200 g de mozzarella fresca
100 g de parmesà acabat de ratllar

En una olla amb aigua freda hi posem les patates senceres i sense pelar. Les fem bullir, abaixem el foc i les deixem coure fins que estiguin toves però que no es desfacin. Les colem, les deixem refredar una mica per no cremar-nos i les pelem, les aixafem amb una forquilla i deixem que s'acabin de refredar del tot.

Aboquem el puré de patata fred en un bol gran, hi afegim sal, l'ou, la farina i ho treballem fins que tinguem una massa suau suau i enganxosa.

En una superfície neta hi posem la farina d'arròs i enrotllem la massa en forma de salsitxes llargues. Amb un ganivet tallem trossos de 2 cm i els reservem.

Escalfem l'oli d'oliva en una paella, hi afegim l'all i l'enrossim. Hi afegim el tomàquet i l'alfàbrega, el salpebrem i deixem que arrenqui el bull. Abaixem el foc, el tapem i deixem que cogui durant 10 minuts aproximadament.

En una olla fem bullir aigua amb una mica de sal. Hi tirem els nyoquis i els deixem bullir 2 o 3 minuts, fins que pugin a la superfície. Els traiem amb una escumadora i els deixem en una plàtera que pugui anar al forn. Hi afegim la salsa de tomàquet, la mozzarella a trossos i la meitat del parmesà. Posem la plàtera al forn perquè es fongui el formatge i la traiem del forn. Hi posem la resta del parmesà i les fulles d'alfàbrega i ho servim.