Vedella i pebrot per continuar junts

"Em vaig posar a fer el sopar. Vaig encendre el foc i vaig tirar oli al wok. La Kumiko va treure una cervesa de la nevera i un got de l'armari. Després de donar un cop d'ull al menjar que estava a punt de fer, es va asseure a la taula i va fer un primer glop de cervesa. Per la cara que va fer, no la va trobar gaire bona. 

–Per què no sopaves abans? –em va dir. 

–No pateixis –li vaig respondre–. No tenia gaire gana. 

Mentre jo saltava la carn i les verdures, ella es va aixecar i va anar al lavabo. Vaig sentir que es rentava la cara i les dents. Al cap d'un moment va tornar amb alguna cosa a les mans. Eren els mocadors i el paper de vàter que jo havia comprat a la tarda. 

–¿Com és que has comprat això? –em va dir, una mica fastiguejada. 

Sense deixar anar el wok, la vaig mirar a la cara. Després vaig mirar la capsa de mocadors i el paquet de paper de vàter que tenia als dits. No sabia per què ho deia. 

–No t'entenc –vaig dir–. Només són mocadors i paper de vàter. Bé se'n necessiten, ¿no? Ja sé que encara en tenim, però és una cosa que no es fa malbé. 

–No em molesta que compris mocadors i paper de vàter. És normal. El que et pregunto és per què has comprat justament uns mocadors blaus i un paper de vàter florejat. 

–Encara no t'entenc –vaig dir jo, pacientment–. Sí, he comprat uns mocadors blaus i un paper de vàter florejat. Totes dues coses estaven d'oferta. Encara que et moquis amb un mocador blau, el nas no se t'hi tornarà pas. No hi ha cap mal, ¿no? 

–Sí que n'hi ha. No m'agraden ni els mocadors blaus ni el paper florejat. ¿No ho sabies? 

–No, no ho sabia –vaig dir–. ¿I per què no t'agraden, si es pot saber? 

–No sé com explicar-t'ho –va respondre ella–. Tu no suportes les fundes de telèfon, els termos amb floretes i els texans amb reblons i pota d'elefant, ¿no? Tampoc t'agrada que em pinti les ungles. I no saps explicar per què, ¿oi? És una qüestió de gustos. 

Sí que podia explicar per què no m'agradava tot allò. Evidentment, però, no ho vaig fer.
[...] 

–I, ja que hem començat, deixa'm dir-te una altra cosa –va afegir–. No suporto la vedella saltada amb pebrot. ¿Ho sabies? 

–No. 

–Doncs no la puc sofrir. I no em preguntis per què. No sé què és, però l'olor que fa quan ho saltes tot junt és insuportable. 

–¿I en aquests sis anys no has fet mai vedella i pebrot junts? 

Ella va fer que no amb el cap. 

–De pebrot, en menjo amb l'amanida. A vegades salto vedella amb ceba. Però mai salto vedella amb pebrot. 

–Vaja –vaig fer. 

–¿No t'ha estranyat mai? 

–Ni tan sols me n'havia adonat –vaig dir. 

Vaig pensar si des que érem casats havíem menjat mai vedella amb pebrot, però no me'n vaig recordar. 

–Vivim junts, però a penes et fixes en mi –va dir–. Només penses en tu. 

Vaig apagar el foc i vaig deixar el wok sobre els fogons. 

–Ei, un moment. No barregis les coses. Potser no he estat al cas amb això dels mocadors i el paper de vàter, i amb això de la vedella i el pebrot. Ho reconec. Però això no vol dir que no em fixi en tu. De fet, tant me fa de quin color siguin els mocadors. [...] I amb la vedella i el pebrot em passa el mateix. Tant me fa si ho saltes junt com separat. Si l'acció de saltar vedella i pebrot desaparegués de la faç de la terra, jo em quedaria igual. És una cosa que no té res a veure amb com ets tu com a persona. ¿No trobes?" 

Haruki Murakami (2011). Crònica de l'ocell que dóna corda al món (trad. Albert Nolla). Barcelona: Edicions 62 (pàg. 42-44).

De vegades ens compliquem l'existència sense motiu aparent. Tan important és si el paper de vàter té flors o els mocadors són blaus? Quan fem un daltabaix per aquests petits detalls segur que alguna cosa més greu i transcendent ens assetja, estem especialment sensibles i qualsevol cosa ens irrita. Val més simplificar les coses i centrar-nos en el que és rellevant.

La Kumiko no suporta l'olor que fan la vedella i el pebrot quan en Tōru els salta junts en un wok. I si els cuinem junts però que cadascun mantingui el seu sabor? De la mateixa manera que les cordes del violí tenen cadascuna un so propi però juntes fan una única melodia. Aquest és el secret de l'harmonia que es pot aplicar a molts àmbits de la vida.

Broquetes de vedella i pebrot

Ingredients (4 p.)

1 kg de carn de vedella tendra (filet, llom, llata, crostó, etc.; segons el gust i la butxaca de cadascú)
1 pebrot vermell gros
1 ceba
1 pebrot verd

Per a la marinada

1/2 got d'oli d'oliva
Orenga, farigola, sal i pebre
1 gra d'all
1 fulla de llorer

Posem la carn tallada a daus en una plàtera amb sal, pebre, orenga i farigola. Hi aboquem l'oli d'oliva i mirem que quedi ben untada. Hi afegim la fulla de llorer i l'all aixafat i ho tornem a barrejar tot. Ho deixem a la nevera dues hores.

Rentem i tallem els pebrots i les cebes a daus de la mateixa mida que la carn. Traiem la carn de la nevera i anem muntant les broquetes: un tall de carn, un de pebrot vermell, un de ceba i un de pebrot verd, i així successivament.

Escalfem la planxa amb un rajolí d'oli i, quan estigui ben calenta, hi coem les broquetes. També es poden fer al forn o a la barbacoa.

Es poden acompanyar amb tzatziki (en podeu veure la recepta a Suvlakis amb tzatziki amb l'aigua fins al coll) o amb baba ganoush (en podeu veure la recepta a Baba ganoush per a una cita criminal). Les opcions de verdures per a les broquetes són infinites: xampinyons, portobel·lo, xiitake, tomàquets cirerol, pebrot de tres colors, carbassó...

Les de la fotografia les preparen a la carnisseria Prat de Cardedeu amb una carn de llata excel·lent i la seva salsa especial. Les venen preparades a punt de coure, així que no tenen gens ni mica de feina.