Un rap contra l'oblit

"El rellotge marca les nou del vespre, les nou en punt. L'Assumpta i el Mingo s'asseuen a sopar. Normalment sopen més aviat però avui, en una data tan assenyalada, cal ajornar un xic l'hora...
Caram, quin munt d'entrants que té aquesta carta!
Què et sembla, millor una amanida, no? Al vespre no podem menjar gaire fort! Ara en fan de tantes maneres... Hi acaben posant de tot, que si verduretes, que si pasta o fruita, que si formatges..., o bé fruits secs o unes bones gambes... Tot s'hi val! I de fet tenen raó! Les amanides donen per a molt i més en aquest temps. I és que, a l'estiu, es posen d'allò més bé.
Deixa'm triar a mi que ja et conec el gust... Què et sembla si agafem una amanida d'aquestes amb un barrejat de verd amb uns xampinyons, unes nous i una mica de formatge de cabra, que hi donarà un gustet...?
L'Assumpta ja ha triat el primer plat. Està asseguda amb en Mingo, el seu marit. Tots dos van ben mudats, i és que el dia ho requereix. Ella ha anat a la perruqueria, no suporta portar el cap desendreçat. Porta un vestit verdós amb un coll ample que té dibuixat un ramet de flors silvestres; li va regalar en Mingo fa uns anys i quasi no se l'ha posat, no perquè no li agradi sinó perquè amb prou feines n'ha tingut ocasió. Ell està acabat d'afaitar, porta un vestit conjuntat amb una camisa blanca i una corbata en tons blaus i grisos. Per a ells és un dia molt especial; celebren les seves noces d'or.
Han començat a degustar l'amanida de formatge de cabra. El contrast de fred i calent se'ls posa molt bé, resulta deliciós.
Uf, com atipa! Hem fet bé de demanar peix de segon. La carn trobo que m'omple més i a aquesta hora del vespre l'estómac massa ple no em deixaria dormir. [...]
Les cartes dels restaurants cada vegada són més aconseguides. Hi ha tants assortits de plats..., i amb una pinta de ser boníssims...! Que si un magret d'ànec farcit de foie o un entrecot de vedella amb oli de romaní o costelles de xai amb tòfona... I en l'apartat de peix també tenen molt a dir: que si rotllets de llenguado i gambes amb salsa marinera i cloïsses, que si bacallà amb salsa de rocafort o... Uf! Santa abundància! Sort que hem tingut seny i hem triat uns medallons de rap amb salsa de moixernons, que serà més lleugeret.
Continuen menjant a poc a poc, assaborint el gust del rap, mastegant lentament, sense pressa. Fa temps que van deixar de tenir pressa. Quan treballaven semblava que les hores no tenien espera, les feines s'empaitaven una darrere l'altra... Massa neguit! Ara guaiten passar el dia amb tot el seu detall.
De fons se sent una música suau, relaxant, que acompanya i aporta sensació de benestar.
Aquesta salsa té un gustet...! A tu també t'agrada, ja veig com te la menges... No sé com la deuen fer... Ho haurem de demanar.
[...]
Què et sembla si no demanem postres? A mi no m'hi cap ni una agulla. Si menjo més em saltarà algun botó del vestit. Jo prendré una aigua feta; em sembla que faré un poleo menta. Vols una til·la?
T'has fixat en aquest cambrer? És molt educat, no es posa en res, sense deixar de ser molt atent. M'agrada aquest vestit que porta, se li posa molt bé i senyoreja...
La vetllada està sent agradable. Hi ha dues petites espelmes que onegen damunt la taula i desprenen una olor d'alguna herba aromàtica, que ofereix una sensació de placidesa.
L'Assumpta ja no pot esperar més. Aquest és un bon moment per donar-li el seu regal. No trigarà gaire a arribar l'assistent social que l'ajudarà a posar en Mingo al llit. Ella sola no se'n surt. Deixa el regal damunt la taula. Té tanta il·lusió que l'ajuda a desembolicar-lo. És una capsa musical molt bonica; té un repussat de plata per fora i per dins està folrada d'un vellut vermell. L'obre, i comença a sonar un vals. S'emociona.
La recordes, aquesta música? El nostre vals! Sembla increïble que aquesta capseta guardi un record com aquest...!
L'Assumpta hauria volgut anar a un bon restaurant; sempre els havia agradat celebrar diades especials en un bon menjador. Sortir a sopar era tota una festa: arreglar-se, canviar d'ambient, triar els diferents plats, assaborir gustos nous, deixar-se servir... Ara, davant la malaltia del seu home, ha preferit muntar la celebració a casa i somiar que escollia els plats d'una carta fictícia, que un cambrer eixerit els servia discretament, que..." 
Montserrat Gil i Casals (2007). «Jo, també: t'estimo». A: Diversos autors. Sopa instantània i altres contes. Guanyador del 10è premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2006). Valls: Cossetània (pàg. 95-99).

I tornem a ser dia 5, amb un nou repte de Cooking the Chef. Aquest cop ens n'anem a Alemanya, tot i que, veient la recepta que he triat, podríem ser en qualsevol país de la riba mediterrània. Vaig estar temptada de fer alguna especialitat molt alemanya, com el braó de porc amb amanida de col o el filet Wellington de cérvol amb salsa d'albercoc i mostassa, però ja se sap que al final la cabra sempre tira a la muntanya.

El xef d'aquest mes és Alfons Schuhbeck, un dels top xefs alemanys, molt conegut perquè, a banda de les estrelles Michelin, té un xou de televisió i ha publicat molts llibres... tot en alemany. La veritat és que l'idioma frena una mica, sort que hi ha un Google Translator, que de vegades ajuda i de vegades embolica més que una altra cosa, i sort que en el fons la cuina no deixa de ser un llenguatge i afortunadament és universal.

La recepta original la podeu trobar en aquest enllaç.

Rap fregit amb peperonata d'oliva

Ingredients (4 p.)

8-12 talls de rap (depenent de la mida dels talls)

2 cebes mitjanes
1 pebrot groc
3 pebrots vermells
4 o 5 tomàquets madurs (Schuhbeck els posa en conserva, però aquí en aquesta època ja comences a trobar tomàquets madurs en condicions, així que jo els he posat frescos)
2 grans d'all
1 fulla de llorer
1 bitxo (jo hi he posat un bitxo en vinagre i m'agrada el toc que li ha donat, juntament amb les olives)
1 cullerada d'olives verdes i negres sense pinyol
1 grapat de fulles de romaní
1 tros de pell de taronja

Oli d'oliva, sal, farina

Es pot posar una barreja d'herbes per adornar, com ara alfàbrega petita, cerfull, etc. (jo no en tenia i no n'he posat; el proper cop...)

Pelem les cebes i les tallem a daus. Rentem els pebrots, en traiem les llavors, els tallem a tires. Pelem els tomàquets i els tallem a octaus. Ho posem tot en una safata de forn, hi afegim els alls amb pell i un bon raig d'oli d'oliva, ho tapem amb paper d'alumini i ho deixem coure aproximadament 30-40 minuts (Alfons Schuhbeck fregeix una mica la ceba i el pebrot abans de posar-ho al forn, però jo prefereixo coure-ho tot al forn, per això allargo una mica més el temps de cocció; ell diu 30 minuts i jo crec que són més aviat 40, però això també depèn una mica de cada forn).

Quan faltin 15 minuts, hi afegim el llorer, el bitxo, les olives tallades a rodanxes, el romaní picat i la pell de taronja.

Eixuguem el rap amb paper de cuina, el salem i l'enfarinem (Schuhbeck no diu res de farina, si no m'ha traït el traductor, però jo crec que el rap queda molt millor si s'enfarina). Posem un bon raig d'oli d'oliva en una paella i deixem que agafi temperatura. Quan estigui calent, fregim el rap per un costat 1-2 minuts, el girem i el fregim per l'altre costat 1 minuts més. Retirem la paella del foc, però hi deixem el peix 1-2 minuts més.

Servim la peperonata a la base del plat, al damunt el rap i ho decorem amb les herbes.

Comentaris

  1. Un plato precioso, me encanta el rape aunque casi no lo puedo comprar aquí pues te obligan casi a llevarlo entero, “no es plan de matar una ballena para una tapa” así que solo lo como en los restaurantes.
    Tendré en cuenta tu receta para cuando me pueda hacer con solo un trozo.
    Besos y buen domingo

    ResponElimina
  2. quin plat de peix tan perfecte!! amb les seves verduretes...ummm se'm fa la boca aigua, que booo!!
    me la guardo, m'encanta!
    petons

    ResponElimina
  3. Me encanta el pescado y este de rape es para quedar como una reina en la mesa.
    Bss

    ResponElimina
  4. Mare meva...la peperonata, que m'encanta..tant i com l'escalivada i tots els seus cosins germans. Un plat molt ben armonitzat. M'ha encantat el conte de l'intro, i les teves reflexions, que hagueren fet que haguessim coincidit amb la proposta. Felicitats.. un plat bonissim.Abril&Aisha

    ResponElimina
  5. Una combinació deliciosa, tan el rap com les seves verduretes m'agraden molt. Bona elecció!
    Petons

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars