Remenant el rebost de la cuina marroquina

"Mentre m'arribava la substanciosa olor de carn amb espècies que emanava del rostit, gairebé em van venir ganes de plorar. Quant de temps feia que no menjava calent? Sabia que el xai encara no estava a punt i, a més, el faria malbé si començava a punxar-lo abans d'hora. Però, pel que jo sabia, era molt possible que Rodo no aparegués fins al cap d'unes quantes hores amb la resta de viandes per al sopar o alguna cosa que jo pogués picar. I no coneixia cap altre possible proveïdor d'aliments que tingués permís de seguretat per travessar el pont. Em vaig maleir els ossos per no haver-li demanat a Eremon que s'aturés mentre veníem cap aquí per procurar-me alguna cosa de menjar en algun lloc, encara que fos de cuina ràpida. 

Se'm va acudir de remenar els armaris que feien de rebost al final de soterrani i on guardàvem totes les provisions, però sabia que seria inútil: el Sutalde era famós per elaborar els seus propis productes frescos, comprar el peix diàriament i adquirir carn criada amb mètodes naturals i acabada de matar. Aquí només hi guardàvem coses difícils de trobar en un moment determinat, com llimones confitades, beines de vainilla o safrà... res que s'assembli al tipus de menjar que pots treure del congelador i escalfar al microones en un tres i no res. De fet, Rodo tenia prohibit que aquí hi haguessin congeladors o microones.  

En aquells moments, notava perfectament el rum-rum que feien les àcides groselles que abans havia endrapat tan alegrement, fent la competència als sucs estomacals. Era impossible que aguantés fins a l'hora de sopar. Necessitava alimentar-me. Em va venir al cap la imatge descarnada i desagradable del presoner de Zenda, morint-me de gana allí, al meu propi soterrani. L'últim que veurien els meus ulls seria el deliciós i saborós rostit que anava fent voltes lentament a l'ast... 

Just quan comprovava els troncs que acabava de posar sota el méchoui, em va semblar que veia alguna cosa metàl·lica i de color platejat entre les cendres. Em vaig ajupir i vaig clavar la vista en el que hi havia sota l'ast que anava girant. Doncs sí, just darrere de les brases hi havia una mena de bola de paper d'alumini que amb prou feines es veia, mig coberta de cendra. Vaig agafar el rasclet i la vaig treure d'allà: es tractava d'un objecte ovalat, més aviat gros, que vaig reconèixer immediatament. Em vaig agenollar i el vaig agafar amb força, fins que vaig adonar-me del que estava fent. D'una revolada em vaig posar els guants d'amiant, vaig apartar l'objecte de les brases i li vaig treure l'embolcall de paper d'alumini. En ma vida havia estat tan contenta de veure una cosa, ni m'havia sentit tan agraïda a ningú. 

Era un regal de Leda. Li vaig reconèixer no tan sols l'estil, sinó també el gust.
Menjar casolà i saborós: una patata rostida en dues tandes i farcida amb carn, formatge i espinacs." 

Katherine Neville (2008). El foc. Barcelona: La Rosa dels Vents (pàg. 176-177).

Fa molt de temps que volia fer aquesta conserva, des que la veig veure en la recepta que la Laura de Cuinejar va fer del Yotam Ottolenghi (Cuscús d'hivern de Yotam Ottolenghi). Per fer-la, vaig seguir la recepta del blog Cuina del Marroc, que ella mateixa em va recomanar.

El desembre passat, buscant menjars de color groc en plena campanya electoral del 21D, vaig pensar que era l'ocasió de fer-la, tot i que tenia l'optimista esperança que, quan les llimones estarien confitades, ja no caldria viure en groc. Il·lusa, oi? Ahir va fer quatre mesos que els Jordis són a la presó. 4 mesos d'una cosa que no hauria d'haver passat mai. Per això m'he decidit a publicar aquest post, com a homenatge, com a recordatori, com a reivindicació: No esteu sols. Llibertat presos polítics.

Llimones confitades en sal

Ingredients

Llimones
Sal gruixuda

Rentem un pot de vidre alt i hi posem aigua bullent per esterilitzar-lo. Rentem les llimones i els fem un parell de talls en creu sense arribar al final perquè no se separin els trossos. Les obrim i hi tirem dues o tres cullerades de sal gruixuda.

Omplim el pot de llimones i hi afegim aigua bullida. Tanquem el pot i el guardem en un lloc fresc i sense llum almenys durant un mes.

Quan les hàgim d'utilitzar, l'hem de rentar per treure'n l'excés de sal i en farem servir només l'escorça i en petites quantitats. És molt aromàtica i es pot utilitzar en rostits, tagins i plats amb un toc oriental.

Tallem les llimones en quatre trossos sense arribar al final

Les obrim i hi tirem 3 o 4 cullerades de sal gruixuda 

Les posem en un pot i hi afegim aigua bullida

Tanquem el pot i el deixem en un lloc fresc i sense llum

Podem començar a consumir-les al cap d'un mes ben bo