Pastís de poma de les set sivelles

 "«Lletra dita de les pomes» 

Amable senyora: 

Mai no havia rebut un present rural tan esplèndid com el d'aquest cistell de pomes reinetes o americanes, les primeres del vostre hort. «No endevinareu qui l'envia», m'ha dit la Felícia tot deixant-lo al damunt de la taula. Com anava a endevinar-ho? Bé val que el sobreescrit portava el vostre nom de casa, així com la menció «Pomes» per mi ben inútil, ja que el perfum les decelava. Prou coneixia la vostra gentilesa, mes no podia sospitar que al cap d'un any fos tan fidel i generosa. Quina sumptuositat en aquesta ofrena! No hi haureu estalviat el temps i la pena, ni l'atenció més provident. Havent fet l'esmerç d'un cistell de vim, heu sacrificat una tovalleta per aplegar aquesta fulgurant multiplicació de bessonades. Com no admirar encara la vostra delicadesa veient que cada poma venia embolicada dins una camiseta vermella o de color de mel per transparència? Totes elles, una vegada descobertes, han eixit precises i perfectes de forma, i ara s'ofereixen en el menjador, no pas com una «natura morta», sinó com una natura vivent i resplendent. 

Són les filles iguals de la mare pomera. 

I vet aquí: jo he somiat pomes i més pomes i cent vessants plantades de pomers. 

En aquest país, les de les valls de Saorra i de Cadí mereixen llur anomenada. Les prades que voregen el Tec porten igualment pomers amb una facilitat que espanta. Al setembre, hom hi veu aparèixer damunt de l'herba aviat renaixent unes garbes que deixen penjar unes faldilles de palla i s'afiloren com un galet de borratxa. I aquestes garbes disperses semblen comeses a la guarda de les pomes. Aquí, a Illa, els pomers han desertat el terme. Abans, nosaltres ne teníem un flotó en un prat del Riberal. La poma-terra s'hi oferia en abundosa fruitada. Encara que fos orra de pell, i a despit del seu nom, era finalment ensucrada. 

Tot sovint la collíem  verda i ens esmussava les dents. Ens desquitàvem llavors tot savorejant la neu fosa d'una poma-gel. La més desitjada era la poma del ciri. Què us diré? Era aquesta una poma graciosament llargaruda, una poma de llegenda de santa Eulària, nodrida de llet fina, d'un vernís groc tan delicat que ens il·luminava i endolcia la mà. 

Aquestes tres qualitats de pomes sembla que hagin desaparegut, i ara que em feu somniar pomes no és molt que les enyori... Amb tot l'agraïment d'un servidor que us admira." 

Josep Sebastià Pons (1968). Llibre de les set sivelles. Barcelona: Biblioteca Selecta.

Pastís de poma

Ingredients (4 p.)

6 pomes Golden
1 làmina de pasta de full
50 g de mantega
1 cullerada de mel
2 o 3 cullerades de sucre

Pelem i tallem 3 pomes i les posem al foc en un pot amb una cullerada d'aigua i una cullerada de mel. Tapem el pot i deixem que es cogui la poma fins que estigui tova. Un cop estigui cuita, la deixem refredar. hi afegim un tros de mantega semifosa (25-30 g) i ho triturem tot fins que quedi una massa homogènia.

Mentrestant, preescalfem el forn a 220º. Posem la làmina de pasta de full en un motlle, hi posem un pes al damunt (com ara un grapat de cigrons) i posem un 5 minuts al forn. Després d'això, retirem els cigrons i hi afegim la massa de poma que teníem reservada. Pelem i tallem a llunes la resta de pomes i disposem els talls al damunt del pastís. Hi escampem per damunt trossets de mantega i les 2 o 3 cullerades de sucre. El posem al forn uns 25 minuts i els últims 5 minuts al gratinador.

És molt bo si se serveix una mica calent, acompanyat de gelat de vainilla.