Llenties estofades d'Esaú i Jacob

 "Aquesta és la història d'Isaac, fill d'Abraham. Abraham va ser el pare d'Isaac. Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban, tots dos arameus de Padan-Aram. Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada, però els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia: 

–Per què m'ha de passar a mi una cosa així? 

Anà, doncs, a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre: 

–Hi ha dues nacions en el teu ventre; dos pobles naixeran de les teves entranyes. L'un serà més fort que l'altre, el més gran servirà el més petit.Quan se li van complir els dies, Rebeca portava bessonada. El primer que va sortir era rogenc, tot ell cobert com d'un mantell pelut: li van posar el nom d'Esaú. Tot seguit va sortir el seu germà, agafant amb la mà el taló d'Esaú: li van posar el nom de Jacob. 

Quan van néixer, Isaac tenia seixanta anys. 

Els nois es van fer grans. Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes. 

Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob. 

Un dia que Jacob estava coent llenties, Esaú tornava del camp molt cansat i va dir a Jacob: 

–Estic rendit. Dóna'm un plat d'això rogenc. 

Per això s'anomena Edom (que vol dir «roig»). 

Jacob li contestà: 

–Te'l donaré si em vens ara mateix els teus drets de primogènit. 

Esaú va dir: 

–M'estic morint. De què em serveixen els drets de primogènit? 

Jacob va continuar: 

–Jura-m'ho ara mateix. 

Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit. 

Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llenties. Esaú va menjar, va beure i se n'anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit. 

Gènesi, 25, 19-36

Llenties estofades

Ingredients (4 p.)

400 g de llenties pardines
1/2 xoriç
1 ceba grossa
3 o 4 tomàquets
All, julivert, llorer, pebre vermell dolç de la Vera, oli d'oliva

Tallem el xoriç a rodanxes gruixudes. Posem oli d'oliva en una cassola, enrossim els talls de xoriç i els reservem. Fem un sofregit dels quatre elements (ceba, tomàquet, all i julivert, tot picolat i posat alhora a la cassola) i el deixem caramel·litzar. 

Quan el sofregit està fet, hi afegim una cullerada grossa de pebre vermell i ho remenem bé. Hi tirem les llenties i també ho remenem perquè s'impregnin bé del gust del sofregit i del pebre vermell, hi afegim el xoriç, una fulla de llorer i ho cobrim tot amb aigua (l'aigua ha de fer ben bé el doble de volum que les llenties). Rectifiquem de sal, tapem la cassola i deixem coure les llenties a foc mitjà-baix uns quaranta minuts. 

Jo no hi poso molta aigua perquè m'agrada que quedin bastants seques (sense excés de suc), però això fa que hàgim d'anar vigilant de tant en tant la cassola per comprovar que no ens quedem sense aigua. Si cal, es pot afegir una mica d'aigua calenta, però és millor no fer-ho perquè les llenties es poden disgustar.

El temps de cocció és de 40 minuts perquè es tracta de llenties pardines (són petites i no cal remullar-les). Es pot fer amb tot tipus de llenties, però aleshores cal adaptar-ne el temps de cocció.