Menteixes quan dius que t'agrada la quinoa vermella?

"Quan es va traslladar de la costa est a Seattle, en Sam va provar les cites per internet i no es podia creure que en els seus trenta-dos anys de vida mai abans no hi havia pensat. En Sam creia en els ordinadors i la programació, en la informació codificada, en algoritmes i números i en la lògica. El seu pare també era enginyer de software a més de professor d'informàtica a la Universitat John Hopkins, així que en Sam va créixer creient; els ordinadors eren la seva religió. Tothom optava per les cites online com a última opció quan no coneixien ningú al gran oceà de la universitat. Però a en Sam li agradaven les cites online perquè treien tot el misteri. Potser coneixies algú i t'agradava i a ella li agradaves i us quèieu bé i començàveu a sortir i anava prou bé i cada cop us acostàveu més l'un a l'altre, compartíeu més i més coses, començàveu a construir les vostres vides l'un al voltant de l'altre, us enamoràveu perdudament, i al final ella es ficava al llit amb el teu company de pis sempre que anaves a casa dels pares els caps de setmana. Els ordinadors mai no permetrien aquell tipus de variant tan imprevista. 
Les cites online encara no li feien servei, a en Sam. Però en treia un bon sou. I com veuria més endavant, aquell aspecte no era gens menyspreable. Un matí de juny massa bonic per anar a treballar, l'equip d'en Sam al complet va rebre un ridícul text del cap. «Quedeu avisats», escrivia en Jamie. «Agenda del CC per a l'UFFF d'avui: quantificar el cor humà.» En Jamie es referia a l'enormement important president de l'empresa, el Cap del seu Cap, com a CC. I a en Sam li encantava. En CC havia decretat recentment que cada equip començaria tots els matins amb una reunió a peu dret, amb la idea que l'empresa no perdria el temps dels seus brillants programadors amb una reunió de veritat sinó amb una breu trobada al vestíbul. Normalment això volia dir que duraven el mateix que una reunió normal, però sense la comoditat de cadires i d'alguna pasta per menjar. Per això en Jamie les va batejar com a UFFF, pel dolor de peus del final de cada trobada, i a en Sam també li agradava per això, i també perquè no era un obsessiu de la puntualitat, i d'aquesta manera en Sam va poder tornar al seu apartament i posar-se unes sabates més còmodes. 
Es tracta del següent va començar en Jamie tan bon punt va tornar en Sam: El CC creu que ens calen uns millors resultats. Alguns portals per trobar parella prometen les «cites més divertides». D'altres presumeixen del «màxim percentatge de matrimonis». El CC vol anar més enllà. Massa cites acaben en fracàs. I massa casaments acaben en divorci. Què és millor que les cites i el matrimoni? 
Els amics amb dret? es va preguntar l'australià Nigel. 
Les ànimes bessones va dir en Jamie. El CC vol un algoritme perquè puguis trobar la teva ànima bessona. I aquí hi entreu vosaltres. L'amor és una cosa complicada. Hi entren infinitat de variants humanes. L'ànima no té lògica, i el cor vol el que vol. És molt difícil vèncer-lo, quantificar-lo i programar-lo. Però som programadors, i aquesta és la nostra feina. Per tant ho hem d'aconseguir. Digueu-me com. 
Augmentem les oportunitats de tenir sexe va afirmar en Nigel. Les cites sense compromís suposen més oportunitats per fer un clau i més ràpid. Com més lluny arribes en una primera cita, més informació tindràs sobre compatibilitats sexuals. 
No funcionarà va objectar en Rajiv de Nova Delhi. Les cites són un pal.
Amb això tots els enginyers de software, excepte en Nigel, hi estaven d'acord. 
No són divertides va afegir en Gaurav, de Bombai. 
Són molt incòmodes va afirmar l'Arnab, d'Assam. 
I tot són mentides va acabar en Jayaraj, de Chennai. Cinc estats de l'Índia sobre els quals en Sam s'havia convertit en tot un expert des que havia començat a treballar d'enginyer de programes: Delhi, Assam, Maharashtra, Tamil Nadu i Bengala Occidental. Ets molt pitjor en una cita que a la vida real. [...] 
O et presentes a tu mateix millor de com ets realment va afegir en Sam, cosa que també és mentida. Et poses les millors gales i et talles els cabells i et maquilles, quan de fet tot el dia vas per casa amb xandall i una goma de cabells. [...] 
Ens cal un tercer element va fer l'Arnab, com els astròlegs hindús, que en qualsevol poble es coneixen des de fa generacions, i que concerten matrimonis des del naixement que duren fins a la mort. 
Moltes cultures tenen alcavots. Els nakodos japonesos, o els shadchens jueus. En Gaurav havia estudiat Antropologia a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz. Segles i segles els precedeixen. Fan evident una veritat. 
Quina? va preguntar en Jamie. 
El que la gent  pensa que és i que vol no és realment el que és de veritat o el que vol va respondre en Gaurav amb saviesa. Els ancians, savis i de vegades màgics, t'emparellen basant-se en qui ets realment i en qui serà millor per a tu. 
No disposo de màgics ancians va dir en Jamie. 
No, però tens quelcom millor va fer en Sam. Programadors informàtics. Podríem gratar més profundament en les dades que ens proporcionen els usuaris, veure el que aquestes dades ens diuen d'ells mateixos en comptes del que ells ens diuen directament.
Els peus de tothom estaven bastant cansats, així que gratar més profundament els va semblar una bona idea. 
Acusar els nostres clients de mentir va afirmar en Sam. Al CC li encantarà.
De camí a la seva taula en Sam es va aturar a fer un cafè. (Cinc llocs a menys de set-cents passos de la taula d'en Sam on aconseguir un cafè amb llet doble de qualitat superior: la màquina de cafè de la segona planta, la paradeta del cafè de la catorzena planta, la cafeteria, el cafè situat al vestíbul de l'entrada per la Cinquena avinguda, i el cafè situat al vestíbul de l'entrada per la Quarta avinguda. En Sam adorava Seattle.) 
Després va seure i va pensar on una persona podia confessar la veritat sobre ella mateixa si no era en els formularis de cites online. Va enviar un missatge a en Jamie: «Que puc accedir a les dades bancàries dels clients?» 
En Jamie va respondre a l'instant: «Acusar els nostres clients de mentir i a més envair la seva intimitat. Al CC també li agradarà molt». 
En Sam tenia una primera prova irrefutable que els usuaris mentien sobre ells mateixos: tothom a tot arreu sempre estava preocupat per la privacitat a la xarxa, però els prometies que trobarien amor, o sexe com a mínim, i et deixaven entrar lliurement a les seves dades bancàries, als moviments de la targeta de crèdit, al correu electrònic i a qualsevol altra cosa si els ho preguntaves amablement. I aquí era on ell veia la seva veritable cara i no com es presentaven a ells mateixos. Va veure com posaven que els seus cinc aliments preferits eren els nabius orgànics, els sucs de blat, la quinoa vermella, els sandvitxos tempeh reubens i el caviar de beluga, però també que el darrer any s'havien gastat 47,20 dòlars al mes al 7 Eleven. Va veure que la llista de les cinc coses que no podien faltar en una tauleta de nit eren tot de DVD estrangers, però havien vist Shrek Forever After en 3D dos cops al cine i durant la setmana del festival de cinema estranger havien estat amb el seu vell company de pis de la universitat al ranxo d'un amic, a Wyoming. Va veure com afirmaven que els agradava escriure poesia i contes i fins i tot hi afegien una cita de l'Ulisses al seu perfil, però llavors en Sam analitzava els seus correus i veia que feien servir un nombre d'adjectius proper a zero i que no tenien ni idea de com fer servir un punt i coma. Tothom mentia. En general no era amb malícia ni tampoc fet a posta. Més que representar-se a ells mateixos de manera equivocada, ho feien malament. Hi havia una gran distància entre com es veien ells mateixos i com eren realment." 
Laurie Frankel (2013). Tu i jo, ara i sempre (trad. Esdres Jaruchik Naveiras. Badalona: Amsterdam (pàg. 8-10).
I aquí tenim una de les xacres de la nostra època: el postureig. La diferència entre el que volem fer creure que som i el que en realitat som. Si ja de sempre ha existit aquesta diferència, en el món de les xarxes socials hi pot haver un abisme entre el perfil i la persona real. Conec gent que escriu amb paraules que acaba de trobar al diccionari i que mai no diria parlant, gent que predica a les xarxes que és vegetariana i tot seguit es cruspeix una hamburguesa, persones que no es poden ni veure i a les xarxes semblen amigues inseparables... Sovint costa reconèixer que es tracta de les mateixes persones. M'esgarrifa pensar que estem tan controlats i que qualsevol ho pot saber tot de nosaltres pel rastre digital que anem deixant, però no deixa de ser divertit contrastar les diferències entre el que som i el que ens pensem o volem fer creure que som.

Sempre havia pensat que no era un problema ser vegetarià, malgrat que jo personalment no en veig la necessitat, perquè hi havia molts plats vegetarians complets, però ara que m'he trobat havent de planificar una alimentació vegetariana completa, per a un dia rere l'altre i en cada àpat, m'he adonat que no és tan fàcil. No pots construir l'alimentació simplement suprimint la carn i el peix, sinó que has de buscar alternatives per aconseguir els nivells de proteïna necessaris. En la recerca de plats amb proteïna vegetal, la quinoa, tant la blanca com la vermella, són bones aliades, així que s'ha acabat convertint en un plat bastant fix a casa.

Quinoa amb samfaina

Ingredients (4 p.)

200 g de quinoa blanca
100 g de quinoa vermella
1 pebrot
1 albergínia
1 ceba
3 tomàquets de pera
Oli d'oliva verge extra
Sal i pebre

Comencem preparant les verdures i fent una samfaina en un wok o en una cassola una mica alta. Quan hàgim afegit els tomàquets i s'estigui acabant de coure la samfaina, rentem tres vegades la quinoa i la reservem en un colador.

Quan ja estigui caramel·litzada, hi afegim la quinoa i remenem perquè s'impregni bé de tots els sabors (com faríem amb l'arròs en una paella) i llavors hi afegim el doble d'aigua (o de brou vegetal) que de quinoa, ho salpebrem i apugem el foc perquè arrenqui el bull. Quan bulli, podem abaixar una mica el foc i deixar-ho coure fent xup-xup uns quinze minuts.

Passat aquest temps, veurem que l'aigua s'ha evaporat, apaguem el foc i ho deixem tapat que reposi uns cinc minuts.






Comentaris

Entrades populars